Per què és tan important el globus en el pàdel? En aquest article s'explicarà el perquè i es faran algunes puntualitzacions més que ens ajudaran a utilitzar millor aquest cop vital en els nostres partits.
Un jugador consistent pot tirar 1, 5 o 10 globus en la mateixa jugada sense ruboritzar-se, sense generar-se pressions extres i sense cap gest de fàstic. Així doncs podem crear una hipòtesi preguntant-nos si realment és o no el cop més important del pàdel.
Algunes de les característiques del globus…
- és el cop més fàcil,
- el que més opcions ens brinda,
- amb el qual es pot manejar els temps d'un partit,
- el que ens ajuda quan estem en dificultats,
- amb el qual podem descansar,
- amb el qual podem recuperar-nos i, fonamentalment...
- amb el qual podem fer sortir de polleguera i desgastar al nostre rival.
Tot i això, cal destacar que, equivocadament, és el cop menys entrenat, menys valorat i, potser, el més subestimat del pàdel.
El globus té dues premisses bàsiques i en aquest ordre: que sigui alt i que sigui profund. Com més alt, millor. Una bona altura serien uns 7 o 8 metres, és a dir, que com a mínim superin la línia dels focus de la pista. Tenir entrenats globus de més metres, és molt bo.
Però, per què globus tan alts?
- per guanyar temps i situar-nos millor per defensar,
- per dificultar el colpeig de smash del rival,
- per fer mirar cap amunt a l'oponent i que es trobi amb els focus o amb el sol,
- perquè la bola que cau vertical és molt més difícil de colpejar (al no tenir referències) que una que ve més “horitzontal”.
Hi ha una zona específica que és on hauria de botar la bola quan fem un globus al rival, i és la següent: traçant una línia paral·lela a la línia de servei, unint els punts imaginaris marcats per ambdós vèrtexs, fins a la mateixa línia de servei.
Si tirem un globus de bona altura i el deixem botar en aquesta zona, veurem com el globus cau perpendicular i no arriba a la paret de fons. Amb la qual cosa, estem obligant al rival a colpejar l'smash a la zona més allunyada de la xarxa i amb la responsabilitat d'executar el cop, sí o sí, perquè no té opció a deixar-la botar per després fer una sortida de paret (perquè la bola no arriba).
Abans es buscava que la bola botés darrere de la línia de servei, però la millora dels jugadors amb les sortides de paret, van demostrar que això era erroni.
El globus podem exemplificar-lo com una muntanya, on el cim màxim estarà situat sobre la xarxa. Un error molt comú, és prendre com a referència al jugador contrari i situar el cim màxim de la muntanya (o del globus) per sobre el seu cap, amb la qual cosa, si descrivim i seguim “dibuixant” la muntanya, ens adonarem perquè els globus se'ns van a la paret de fons.
Una altra clau molt important és tirar el globus amb una bola que ens arriba fàcil. És a dir, si arriba una bola sense cap tipus de compromís, amb “aquesta bola” busquem un bon cop per dalt per veure que tal l'smash del nostre rival. Cal provar al rival, saber si ho fa bé o malament, conèixer per on fluixeja.
No hem de cometre l'error d'intentar executar un cop de globus en situacions extremes. En aquestes situacions millor jugarem per baix.
L'error, també molt comú, és tirar un globus en una situació desesperada, amb la qual cosa o tirem la bola fora o la deixem servida perquè ens rematin. És molt comú que després diguem que “no sabem tirar globus”.
Així doncs, amb tot, podem concloure la hipòtesi inicial, afirmant que, sens dubte, el globus és un dels cops més importants dintre del repertori propi del pàdel.
Informació extreta de: http://padelstar.es/tactica-padel/el-globo-su-importancia-en-el-padel/.html